NOTRE SÉLECTION DE POÈMES : Cristina CASTELLO

Darme cuenta

Es opaco el cielo en esta cárcel, pero
Ni la ópera que silban sus abismos
Ni los gritos a espaldas de la estrella
Ni este Imperio de lucro y apariencias
Nada
Nada desviará la proa hacia mi oasis

Descanse mi pecho harto de combates
Sea la distancia una salva de ambrosías

Será otra vez París mi pueblo, patria y
Útero, la marejada donde me descubro
Abriré mis ojos preñados de poemas
Quebraré con querubes los grilletes
Y al galope del sol sobre mis huesos
Por fin
Me daré cuenta.

Buenos Aires, 7 de junio de 2007
Inédito — Poema a publicarse en el tercer
poemario bilingüe francés-castellano

Me rendre compte

Le ciel est opaque dans cette geôle, mais
Ni l'opéra que sifflent ses abîmes
Ni les cris derrière le dos de l'étoile
Ni cet Empire de profit et d'apparences
Rien
Rien ne changera mon cap : mon oasis

Qu'elle se repose, ma poitrine lasse de combats
Que la distance soit une salve d'ambroisies

De nouveau Paris sera mon peuple, ma patrie et
Mon utérus, la houle où je me découvre
J'ouvrirai mes yeux gros de poèmes
Avec des chérubins je briserai les fers
Et, au galop du soleil sur mes os
Enfin
Je me rendrai compte.

Buenos Aires, 7 juin 2007
Traduit de l'espagnol par Pedro Vianna
en harmonie avec l'auteure

Donar-me'n compte

És opac el cel en aquesta garjola, però
Ni l'ópera que xiulen els seus abismes
Ni els crits a esquenes de l'estrella
Ni aquest Imperi de lucre i aparences
Res
Res no desviarà la proa cap al meu oasi

Descanse el meu pit fart de combats
Siga la distància una salva d'ambrosies

Serà de bell nou París el meu poble, pàtria i
Úter, la marejada on em descobresc
Obriré els meus ulls prenyats de poemes
Trencaré amb querubins els grillons
I al galop del sol damunt dels meus ossos
Finalment
Me'n donaré compte.

Buenos Aires, 7 de juny de 2007
Traducción al catalán de Pere Bessó i González

La reproduction totale ou partielle des textes publiés sur cette page est strictement interdite sauf autorisation préalable de l'auteur.